La ruta del Cister, també coneguda com GR-175, enllaça els tres monestirs més emblemàtics d'aquest ordre al nostre país: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. El circuit complet recorre les comarques de l'Alt Camp, l'Urgell i la Conca de Barberà. La ruta proposada en fa una part, la que va des de Montblanc fins al monestir de Poblet.
Àrea AC Montblanc: av. Lluís Companys (41.369389,1.171744).
Des de Vilobí d'Onyar es pot anar fins al volcà de la Crosa, on hi ha un dels cràters més grans d'Europa, a través d'un itinerari bastant breu però que permet fer-se una idea de les característiques d'aquesta comarca ara fa cosa de mig milió d'anys.
Àrea AC Vilobí d'Onyar: 41.878222,2.72401).
Al límit entre el Baix i l'Alt Empordà, s'alça vora el mar el massís del Montgrí. De lluny ofereix unes suggerents formes arrodonides, però la superfície d'aquesta muntanya calcària en realitat és accidentada i tallant. Només els camins que circumval·laven la muntanya són accessible amb bici, en una ruta molt panoràmica que combina mar i muntanya.
Àrea AC Bellcaire d'Empordà: camí Vell d'Ullà, 21 (42.075048,3.098112).
Des del nucli medieval de Cruïlles, a prop de la Bisbal d'Empordà, una sèrie de camins senyalitzats porten fins al puig d'Arques (535m), el punt més elevat del Baix Empordà. El relleu accidentat d'aquesta part de les Gavarres obliga a esforçar-se de valent, sobretot en l'últim tram del recorregut, però les vistes des del cim fan que el camí valgui la pena fins a l'última pedalada.
Àrea AC Torroella de Montgrí: c/ de la Santa Espina (42.037824,3.136186)
Amb pendents suaus, un paviment immillorable i sempre allunyada de la carretera on circulen els vehicles a motor, la ruta de l'antic ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guíxols supera de manera enginyosa la complexa orografia que separa la conca del Ter de la vall de Ridaura. Tot plegat la fa ideal per a ciclistes de tots els nivells.
Àrea AC Quart: av. de la Bòbila, s/n (41.939205,2.839254).
Des de les faldes del Montseny fins al mar Mediterrani, la Serralada Litoral és difícil de fer si s'ha de recórrer a cops de pedal. Qui no tingui ganes de patir tant, pot fer mitja volta a Sant Martí de Montnegre i gaudir així de la part més agraïda d'aquest itinerari, que s'endinsa pels frondosos boscos del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Àrea AC Sant Celoni: 41.688348,2.494044.
Tavertet i Rupit són pobles de postal, tan pintorescos que semblen irreals. Val la pena passejar pels seus carrers i omplir-se de l'ambient ancestral i rústic que s'hi respira. Penjats damunt la cinglera que limita amb la vall del riu Ter, són el punt d'inici de diverses rutes que es poden fer a peu o en bicicleta, sempre amb l'espectacular panoràmica de les Guilleries.
Àrea AC Tavertet: c/ Jaume Balmes, 15 (41.994499,2.41568)
L'itinerari comença a Lés, poble conegut per les fires i per la popular crema de l'Haro. Després es dirigeix a Bossòst, on destaca l'església de l'Assumpció de Maria, i a continuació arriba a Es Bòrdes i remunta la pista que puja a Era Artiga de Lin. Un cop vista, es desvia per travessar el frondós Bòsc dera Varicauba, baixar al Pònt d'Aubèrt i enfilar-se a Vilamòs, on es pot visitar la Casa Joanchiquet.
Aparcament de Bossòst: c/ Sant Fabian, 40 (42.7841,0.693933).
El recorregut comença a Salardú, amb un bell nucli antic que acull l'església de Sant Andreu. Després passa pel proper Unha, on destaca la casa de Ço de Brastet. A continuació arriba a Tredós, amb tres esglésies, creuat pel vell Camí Reiau. D'aquí va als Banhs de Tredós i se'n torna per pujar a Vaquèira i al Plan de Beret, des d'on baixa al santuari de Montgarri.
Aparcament de Baqueira: C-28 (42.653123,1.000359).
Vora la Garona, Vielha té diversos llocs d'interès, com l'església de Sant Miquèu, amb el seu Crist de Mijaran, i el Museu dera Val d'Aran, a la casa senyorial del Generau Martinhon. El recorregut continua per Mijaran, amb les restes de l'església de Santa Maria, i per Aubèrt, amb les esglésies de Sant Martí i de la Mair de Diu del Roser. Després passa per Arròs, abans d'arribar a Eth Saut deth Pish.
Àrea AC Viella: ctra. França, 60 (42.712602,0.797933).
Les terres del Pla d'Urgell mostren als visitants pobles plens d'història i de paisatges, plans però d'una gran bellesa. Res millor que aventurar-se a descobrir cada racó d'aquestes poblacions, que amaguen mil i un detalls de totes les èpoques.
Àrea AC Belllpuig: c/ la Font, 36 (41.620873,1.009037).
Les comarques de l'Urgell i la Segarra ocupen grans extensions de terres caracteritzades per les seves planures. Sovint, però, el paisatge pla és trencat per turons on s'alcen pobles amb gran caràcter nascuts a partir d'antigues fortaleses o edificis religiosos.
Àrea AC Tàrrega: c/ Joan Tous (41.642792,1.137911).
El centre de les terres lleidatanes respira història arreu. Ja sigui per les esglésies, les fortaleses o les cases senyorials, molts dels pobles permeten resseguir bona part de la història medieval del país, la de la Catalunya Nova i la de la Catalunya Vella.
Àrea AC Balaguer: av. Comte Jaume d'Urgell, 32 (41.795861,0.809718).
Aquest itinerari, que comença a l'Ampolla, recorre alguns indrets de la meitat superior del delta de l'Ebre, espai natural de bellesa singular, entre aigües i arrossars. La incursió a la punta del Fangar, el braç de terra dins el mar, i la visita a l'Ecomuseu del Delta, a Deltebre ens descobriran els secrets d'un riu a la seva arribada a mar i la riquesa natural que es crea al seu voltant.
Àrea AC Amposta: passeig del Canal, 20 (40.708177,0.584785).
L'embassament de Mequinensa és el punt de partida d'aquesta ruta a cavall entre les comarques del Baix Cinca, a l'Aragó, i la Ribera d'Ebre, a Catalunya. A més de diferents punts de vista de l'Aiguabarreig, el recorregut permet fer un tomb en barca pel riu o veure castells i encantadors nuclis urbans.
Àrea AC Aitona: c/ Sant Antolí (41.491201,0.460386).
El paisatge del Delta és un dels més originals de tot Catalunya. Aquí els protagonistes són els arrossars, les llacunes i les extenses platges de dunes. Per comprovar-ho, res millor que anar de Deltebre a Sant Carles de la Ràpita tot visitant els indrets més emblemàtics de la zona, com les llacunes de l'Encanyissada i la Tancada.
Àrea AC Amposta: c/ Ebre (40.658263,0.675056).
Al bell mig de les muntanyes dels Ports, al poble en ruïnes de Carles, que pertany al municipi d'Alfara de Carles, hi ha l'ermita de Sant Julià, punt de partida d'aquesta ruta, que més endavant ens portarà a admirar l'obra d'enginyeria de l'assut de Xerta, per finalment arribar fins al bell paratge de la Fontcalda.
Àrea AC Tortosa: Camí del Pont del Mil·lenari (40.80295,0.51449).
A redós del curs del riu Ebre i del riu Cardó, l'itinerari passa per diferents indrets d'interès, com un celler modernista o un impressionant conjunt de coves. A més, recorre alguns dels racons naturals més atractius i rics de la comarca del Baix Ebre, com la vall de Cardó, plena d'ermites i presidida per un antic balneari.
Aparcament a l'antiga estació de Benifallet: 40.968498,0.496479.
A la Terra Alta, entre camps d'ametllers, vinyes i oliveres s'amaguen moltes sorpreses per al viatger. En el trajecte proposat es poden visitar llocs tan diversos com cellers cooperatius d'estil modernista, escenaris de la guerra civil espanyola, antigues estacions de tren que avui formen part de la Via Verda de la Terra Alta o paisatges i edificis plasmats en l'obra de Picasso.
Àrea AC Horta de Sant Joan: c/ Dedicat al Medi Natural, 23 (40.9557,0.317364).
El tram de l'Ebre comprès entre Miravet i Garcia permet descobrir poblacions que per un motiu o altre sempre sorprenen el visitant. Davant d'algunes on l'antigor ho amara tot, altres semblen creacions humanes recents sortides del no-res.
Àrea AC Ginestar: c/ del Riu, 26 de Ginestar, Benissanet (41.04364,0.634692).
Aquest itinerari recorre tres municipis que han sabut conservar el llegat dels seus avantpassats. A Besalú podrem conèixer com hi vivia la comunitat jueva, visitant el lloc on duien a terme els seus banys de purificació. El parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà ens traslladarà a la prehistòria, i el nucli antic de Banyoles, que conserva molts elements de la vida medieval, ens remuntarà als seus orígens.
Àrea AC Besalú: ctra. de Girona, 4 (42.1987,2.70405).
Un recorregut per la vall de Ribes, al nord de la comarca del Ripollès, permet conèixer una de les zones naturals més atractives de tot el Pirineu català. Els seus pobles, de carrerons empedrats i esquitxats d'ermites romàniques, són bons punts d'inici de rutes a peu cap als cims que encerclen la vall.
Aparcament de Ribes de Freser: c/ Girona, 2 (42.304957,2.169636).
Aquesta ruta neix allà on també ho fa un riu tan emblemàtic com el Llobregat: a Castellar de n'Hug. A partir d'aquí l'itinerari ens portarà a indrets tan diversos i interessants com el Museu del Transport, la fàbrica del Clot del Moro, als extraordinaris Jardins Artigas de la Pobla de Lillet, als vestigis que es conserven del monestir de Sant Llorenç a Guardiola de Berguedà, fins al bell nucli d'origen medieval de Bagà.
Àrea AC La Pobla de Lillet: c/ Escorxador, 8 (42.243206,1.97396).
Comença el recorregut a Coll de Nargó, poble enturonat amb dos punts d'interès: el Museu dels Raiers i l'església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó. Pel congost del Codó es dirigeix a les cases de Sobre-roca i dels Vilars per baixar a Valldarques, i després s'enfila fins a Gavarra, on es pot visitar l'església de Sant Serni, i acaba al coll de Bóixols, des d'on es gaudeix d'un bell panorama.
Àrea AC d'Organyà: c/ Les Piscines, 1 (42.215118,1.330672).
Vora el Flamisell, Senterada és l'inici d'aquest itinerari, que es dirigeix primer a Sarroca de Bellera, amb l'església de Sant Feliu, i que després s'enfila a les cases de Perves, des d'on es desvia a Adons, base per pujar a la serra de Sant Gervàs. A continuació passa per Viu de Llevata i baixa al Pont de Suert, amb una curiosa església moderna i un pintoresc barri històric.
Aparcament a Pont de Suert: c/ del Salencar (42.405004,0.741015).
La ciutat de Tremp reclama temps per conèixer-ne la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, la plaça de la Creu i l'Hospitalet dels Pobres, a més del Museu de Ciències Naturals del Pallars. L'itinerari es dirigeix després a Palau de Noguera i Puigcercós, passa per la Casa de l'Espona i puja a l'atractiu poble de Guàrdia de Noguera. Des d'aquí arriba al castell de Mur passant per Santa Llúcia de Mur.
Àrea AC Tremp: c/ Acadèmia General Bàsica de Suboficiales, 1 (42.163502,0.890372).
Un cop visitat el Parc Olímpic del Segre, la Seu d'Urgell demana temps per conèixer-ne el centre històric. Després el recorregut es dirigeix a Anserall, on destaca el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i a Sant Joan Fumat, des d'on es puja a Ars, Asnurri i Civís.
Àrea AC La Seu d'Urgell: Partida de Sant Ermengol (42.358704,1.464758).
Les cases vermelles de Baltarga són l'inici del recorregut, que després s'acosta al riu de Santa Maria i recorre durant una bona estona, a Bellver de Cerdanya, el pintoresc barri de la Plaça. A continuació la ruta es dirigeix a Talló per conèixer l'església de Santa Maria i passa per Pi, per acabar a Santa Eugènia de Nerellà.
Àrea AC de Martinet: c/ del Segre, 155 (42.3591,1.69952).
El tram del riu Llobregat comprès entre Bagà i Berga és ple de pobles i racons que mostren el millor del Berguedà. Des de les mines de Fumanya al santuari de Santa Maria de Queralt, anar resseguint la història en aquest sector de la comarca és fàcil i divertit.
Àrea AC de Bagà: c/ Gaudí, 1 (42.249752,1.865793).
Les comarques de l'Alt Urgell i el Solsonès comparteixen uns paisatges naturals d'una gran bellesa on, a més de pobles amb una llarga història, es poden trobar racons ben pintorescos, com ara les fonts del Cardener o el santuari de Lord.
Àrea AC Sant Llorenç de Morunys: c/ Vall Calenta, 18 (42.136747,1.592459).
Els pobles que conformen el municipi de la Vall de Boí formen de per si alguns dels indrets més pintorescos dels Pirineus catalans. L'arquitectura romànica de les seves esglésies, sumada a l'extrema bellesa del paisatge pirinenc, fa d'aquests indrets una estampa inoblidable on la grisor de la pedra se suma al verd de les muntanyes.
Àrea AC Vall de Boí: c/ Freixanes (42.509161,0.872317).
La Garrotxa és terra de volcans i de molt més. Començant per un paisatge de verdor impressionant, visitar alguns dels seus pobles és descobrir un patrimoni històric i cultural de primer ordre, amb conjunts tan destacats com el de Santa Pau.
Àrea AC Sant Joan les Fonts: c/ Sant Pere, 20 (42.211635,2.505997).
A Palamós es troben un conjunt de petites cales, com cala Margarida, s'Alguer o la cala del Castell, unides per un camí de ronda a través d'un dels paratges més singulars de la Costa Brava. Aquest itinerari s'acaba, després d'anar resseguint la costa, al poblat iber del Castell.
Àrea AC Palamós: camí del Pla del Llop, c/ Puig gorgoll s/n (41.8578,3.11444).
Per veure les muntanyes de Montserrat des de diversos punts de vista val la pena fer l'itinerari que surt des de Collbató, que permet visitar les entranyes del massís passant les seves coves i acaba al monestir de Montserrat, l'ànima del parc natural, des d'on comencen un munt de rutes per descobrir la muntanya.
Àrea AC Monistrol de Montserrat: C-55 (41.612651,1.843517).
Les comarques del Garraf i el Penedès s'uneixen en aquesta ruta on el mar i la vinya són protagonistes per igual. A mig camí hi ha el poble de Canyelles i el Parc Comarcal d'Olèrdola, un punt d'interès arqueològic on es poden veure restes iberes, romanes i medievals.
Àrea AC Vilafranca del Penedès: ctra. Sant Jaume dels Domenys, 1 (41.339705,1.690419)
Les terres penedenques són molt més que el paradís dels amants del vi i del cava. Els extensos camps de vinyes serveixen d'escenari de nombroses poblacions, ja siguin petites viles com grans capitals, amb un ric patrimoni d'època medieval.
Àrea AC de Sant Sadurní d'Anoia: c/ de les Flors (41.43388,1.784997).
Des de Montblanc -una població coneguda pel seu nucli i la seva fira medievals- fins a Sarral -famosa pels seus tallers d'alabastre-, la Conca de Barberà té moltíssims racons on aturar-se i fer una visita, com per exemple els cellers cooperatius modernistes de Barberà de la Conca o de Pira.
Àrea AC Montblanc (privada): C-14 (41.414299,1.17277).
L'itinerari té el punt de sortida al Darnius, prop del pantà de Boadella, amb l'església de Santa Maria i el veïnat de Mont-roig. Després es dirigeix a Maçanet de Cabrenys, al castell de Cabrera i al santuari de la Mare de Déu de les Salines, des d'on es puja als cims del Moixer i del proper roc de Frausa, tots dos bons miradors. De nou a Maçanet de Cabrenys, es pot visitar la Pedra Dreta.
Àrea AC de Darnius: camí del Club Nàutic (42.357019,2.82971). És l'antic club de tennis.
El recorregut comença a la Jonquera, on es pot visitar l'església de Santa Maria, la plaça Major i diversos llocs d'interès de la rodalia; també passa pels estanys de la Jonquera i els dòlmens dels voltannts. A continuació es pot passejar pels carrerons i les fonts de Cantallops i pujar pel coll de Medàs a les cases i l'atractiu castell de la serra de l'Albera.
Àrea AC de Cantallops: ctra. de Cantallops GI-601, s/n (42.418598,2.91386).
L'itinerari comença a Roses, on es pot conèixer, entre altres punts d'interès, l'església de Santa Maria, la Casa Mallol i la Ciutadella, on hi ha el jaciment de la colònia grega. Després es va a Cadaqués, amb l'església de Santa Maria i el nucli de Portlligat, on vivia Salvador Dalí. Des d'aquí, passant pel Port de la Selva, es puja a Sant Pere de Rodes i al castell de Sant Salvador.
Àrea AC de Roses: c/ del Port de Reig, 65 (42.26868,3.155997).
Figueres reclama una visita llarga, ja que s'hi pot visitar el Teatre Museu Dalí, el Museu del Joguet i el Museu de l'Empordà, a més del castell de Sant Ferran. Després el recorregut arriba a Vilabertran, amb el conjunt monàstic de Santa Maria, i a Peralada, amb el Museu de la Vila Medieval. Mollet de Peralada i Espolla deparen més sorpreses, com l'església de Sant Cebrià i la Casa dels Marquesos del Camp.
Àrea d'autocaravanes Peralada: ctra. de Vilabertran (C-252), km 46, Peralada (42.305833,3.008611).
La cultura ibèrica, palesa en el jaciment arqueològic d'Ullastret, pot considerar-se la iniciadora de la nostra història. Segles més tard, a l'alta edat mitjana, Catalunya arribaria a un moment de gran esplendor. Qui vulgui retornar a aquella època només ha de visitar els pobles dels voltants.
Aparcament d'Ullastret: camí de Palau Sator (42.0005379,3.0704086).
Molta de la història del país es conserva a les poblacions del Baix i Alt Empordà. Des del testimoni de la presència de grecs i romans als inicis de les nissagues comtals catalanes, aquestes dues comarques apleguen més de dos mil·lennis del nostre passat.
Àrea AC de Bellcaire d'Empordà: camí Vell d'Ullà, 21 (42.075048,3.098112).
A l'interior de la comarca de la Selva, amb capital a Santa Coloma de Farners, hi ha poblacions de gran encís no només pel seu patrimoni arquitectònic, sinó també per l'enclavament geogràfic, de vegades d'una gran bellesa, on es van fundar.
Àrea AC de Vilobí d'Onyar (41.878222,2.72402).
Començant pel Pont de Vilomara, poble de tradició tèxtil on destaca l'església preromànica de Santa Maria de Madadars, es puja a Rocafort, situat en un altiplà. A continuació és interessant anar a la curiosa masia troglodítica del puig de la Balma i a Mura, vila d'origen medieval. Un cop vistes les coves de Mura, s'ha d'anar al no menys atractiu poble de Talamanca, amb el seu castell.
Aparcament de Talamanca: c/ de les Basulles, 2 (41.735199,1.97691).
Des del pintoresc poble de Tavertet, al caire de l'espectacular cingle que s'aboca a la fondalada on hi ha el pantà de Sau, després de veure'n l'església de Sant Cristòfol i el turó del Castell cal anar a Santa Maria de Corcó, voltat de masies interessants. Després es passa per Cantonigrós, on se celebra el Festival Internacional de Música, i es travessa el coll del Bac per anar a Pruit i a Rupit.
Àrea AC de Cantonigrós: c/ Màrius Anglada, s/n (42.04262,2.404984).
Una part de la comarca del Vallès Oriental es veu dominada orogràficament pel massís del Montseny. Les poblacions que es despleguen a les faldes d'aquesta muntanya ofereixen, a més d'una antic patrimoni arquitectònic, una bellesa paisagística i natural de primera categoria.
Aparcament de Santa Maria de Palautordera (al costat de la policia local): passeig de Vitamènia, 81 (41.696998,2.438754).
Les comarques d'Osona i el Ripollès són dos dels principals bastions de la història catalana. Arreu on es vagi, els seus municipis conserven monuments i indrets que han restat com a fidel testimoni de les glòries del país, des del ressorgir medieval fins a la revolució industrial.
Àrea AC de Torelló: c/ del Ter, 94 (42.0499,2.25035).
