Al voltant del Montsant, entre Cornudella, Prades i Ulldemolins, la sinuosa carretera convida a pedalar per un itinerari plantejat de forma circular que farà les delícies dels amants del ciclisme de ruta. Si es considera massa llarg el recorregut proposat, es pot fer per etapes o combinant sectors més curts en bicicleta amb altres trams en cotxe.
Aparcament a Cornudella de Montsant: C-242 (41.260601,0.905118).
La ruta del Cister, també coneguda com GR-175, enllaça els tres monestirs més emblemàtics d'aquest ordre al nostre país: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. El circuit complet recorre les comarques de l'Alt Camp, l'Urgell i la Conca de Barberà. La ruta proposada en fa una part, la que va des de Montblanc fins al monestir de Poblet.
Àrea AC Montblanc: av. Lluís Companys (41.369389,1.171744).
Des de Vilobí d'Onyar es pot anar fins al volcà de la Crosa, on hi ha un dels cràters més grans d'Europa, a través d'un itinerari bastant breu però que permet fer-se una idea de les característiques d'aquesta comarca ara fa cosa de mig milió d'anys.
Àrea AC Vilobí d'Onyar: 41.878222,2.72401).
Al límit entre el Baix i l'Alt Empordà, s'alça vora el mar el massís del Montgrí. De lluny ofereix unes suggerents formes arrodonides, però la superfície d'aquesta muntanya calcària en realitat és accidentada i tallant. Només els camins que circumval·laven la muntanya són accessible amb bici, en una ruta molt panoràmica que combina mar i muntanya.
Àrea AC Bellcaire d'Empordà: camí Vell d'Ullà, 21 (42.075048,3.098112).
Des del nucli medieval de Cruïlles, a prop de la Bisbal d'Empordà, una sèrie de camins senyalitzats porten fins al puig d'Arques (535m), el punt més elevat del Baix Empordà. El relleu accidentat d'aquesta part de les Gavarres obliga a esforçar-se de valent, sobretot en l'últim tram del recorregut, però les vistes des del cim fan que el camí valgui la pena fins a l'última pedalada.
Àrea AC Torroella de Montgrí: c/ de la Santa Espina (42.037824,3.136186)
Amb pendents suaus, un paviment immillorable i sempre allunyada de la carretera on circulen els vehicles a motor, la ruta de l'antic ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guíxols supera de manera enginyosa la complexa orografia que separa la conca del Ter de la vall de Ridaura. Tot plegat la fa ideal per a ciclistes de tots els nivells.
Àrea AC Quart: av. de la Bòbila, s/n (41.939205,2.839254).
Des de les faldes del Montseny fins al mar Mediterrani, la Serralada Litoral és difícil de fer si s'ha de recórrer a cops de pedal. Qui no tingui ganes de patir tant, pot fer mitja volta a Sant Martí de Montnegre i gaudir així de la part més agraïda d'aquest itinerari, que s'endinsa pels frondosos boscos del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Àrea AC Sant Celoni: 41.688348,2.494044.
Tavertet i Rupit són pobles de postal, tan pintorescos que semblen irreals. Val la pena passejar pels seus carrers i omplir-se de l'ambient ancestral i rústic que s'hi respira. Penjats damunt la cinglera que limita amb la vall del riu Ter, són el punt d'inici de diverses rutes que es poden fer a peu o en bicicleta, sempre amb l'espectacular panoràmica de les Guilleries.
Àrea AC Tavertet: c/ Jaume Balmes, 15 (41.994499,2.41568)
L'itinerari comença a Lés, poble conegut per les fires i per la popular crema de l'Haro. Després es dirigeix a Bossòst, on destaca l'església de l'Assumpció de Maria, i a continuació arriba a Es Bòrdes i remunta la pista que puja a Era Artiga de Lin. Un cop vista, es desvia per travessar el frondós Bòsc dera Varicauba, baixar al Pònt d'Aubèrt i enfilar-se a Vilamòs, on es pot visitar la Casa Joanchiquet.
Aparcament de Bossòst: c/ Sant Fabian, 40 (42.7841,0.693933).
El recorregut comença a Salardú, amb un bell nucli antic que acull l'església de Sant Andreu. Després passa pel proper Unha, on destaca la casa de Ço de Brastet. A continuació arriba a Tredós, amb tres esglésies, creuat pel vell Camí Reiau. D'aquí va als Banhs de Tredós i se'n torna per pujar a Vaquèira i al Plan de Beret, des d'on baixa al santuari de Montgarri.
Aparcament de Baqueira: C-28 (42.653123,1.000359).
Vora la Garona, Vielha té diversos llocs d'interès, com l'església de Sant Miquèu, amb el seu Crist de Mijaran, i el Museu dera Val d'Aran, a la casa senyorial del Generau Martinhon. El recorregut continua per Mijaran, amb les restes de l'església de Santa Maria, i per Aubèrt, amb les esglésies de Sant Martí i de la Mair de Diu del Roser. Després passa per Arròs, abans d'arribar a Eth Saut deth Pish.
Àrea AC Viella: ctra. França, 60 (42.712602,0.797933).
Les terres del Pla d'Urgell mostren als visitants pobles plens d'història i de paisatges, plans però d'una gran bellesa. Res millor que aventurar-se a descobrir cada racó d'aquestes poblacions, que amaguen mil i un detalls de totes les èpoques.
Àrea AC Belllpuig: c/ la Font, 36 (41.620873,1.009037).
Les comarques de l'Urgell i la Segarra ocupen grans extensions de terres caracteritzades per les seves planures. Sovint, però, el paisatge pla és trencat per turons on s'alcen pobles amb gran caràcter nascuts a partir d'antigues fortaleses o edificis religiosos.
Àrea AC Tàrrega: c/ Joan Tous (41.642792,1.137911).
El centre de les terres lleidatanes respira història arreu. Ja sigui per les esglésies, les fortaleses o les cases senyorials, molts dels pobles permeten resseguir bona part de la història medieval del país, la de la Catalunya Nova i la de la Catalunya Vella.
Àrea AC Balaguer: av. Comte Jaume d'Urgell, 32 (41.795861,0.809718).
Aquest itinerari, que comença a l'Ampolla, recorre alguns indrets de la meitat superior del delta de l'Ebre, espai natural de bellesa singular, entre aigües i arrossars. La incursió a la punta del Fangar, el braç de terra dins el mar, i la visita a l'Ecomuseu del Delta, a Deltebre ens descobriran els secrets d'un riu a la seva arribada a mar i la riquesa natural que es crea al seu voltant.
Àrea AC Amposta: passeig del Canal, 20 (40.708177,0.584785).
L'embassament de Mequinensa és el punt de partida d'aquesta ruta a cavall entre les comarques del Baix Cinca, a l'Aragó, i la Ribera d'Ebre, a Catalunya. A més de diferents punts de vista de l'Aiguabarreig, el recorregut permet fer un tomb en barca pel riu o veure castells i encantadors nuclis urbans.
Àrea AC Aitona: c/ Sant Antolí (41.491201,0.460386).
El paisatge del Delta és un dels més originals de tot Catalunya. Aquí els protagonistes són els arrossars, les llacunes i les extenses platges de dunes. Per comprovar-ho, res millor que anar de Deltebre a Sant Carles de la Ràpita tot visitant els indrets més emblemàtics de la zona, com les llacunes de l'Encanyissada i la Tancada.
Àrea AC Amposta: c/ Ebre (40.658263,0.675056).
Al bell mig de les muntanyes dels Ports, al poble en ruïnes de Carles, que pertany al municipi d'Alfara de Carles, hi ha l'ermita de Sant Julià, punt de partida d'aquesta ruta, que més endavant ens portarà a admirar l'obra d'enginyeria de l'assut de Xerta, per finalment arribar fins al bell paratge de la Fontcalda.
Àrea AC Tortosa: Camí del Pont del Mil·lenari (40.80295,0.51449).
A redós del curs del riu Ebre i del riu Cardó, l'itinerari passa per diferents indrets d'interès, com un celler modernista o un impressionant conjunt de coves. A més, recorre alguns dels racons naturals més atractius i rics de la comarca del Baix Ebre, com la vall de Cardó, plena d'ermites i presidida per un antic balneari.
Aparcament a l'antiga estació de Benifallet: 40.968498,0.496479.
